S’anuncia el descobriment del factor d’aprenentatge cerebral.

07/08/2008 Washington. (EFE).-

Científics d’EEUU han anunciat avui, en un informe divulgat per la revista Cell, el descobriment del factor que estimula l’aprenentatge.

Què és el factor otx2?

Segons els investigadors de l’Hospital Infantil de Boston (Massachusetts), aquest factor podria ajudar a donar una explicació a la gran capacitat d’aprenentatge dels infants. Es tracta d’una proteïna identificada com “otx2”, considerada la responsable de desencadenar un període de plasticitat en que el cervell realitza noves connexions.

En experiments realitzats amb ratolins, per tal de comprendre la manera en què el cervell forma les seves connexions neurològiques davant d’impulsos externs, els científics afirmen que el senyal desencadenant de la proteïna no prové del cervell sinó de fonts externes al sistema.
Afegeixen que el moment en el que es produeix el senyal és crucial perquè “el cervell necessita reconectar-se en el moment precís, quan rep un estímul sensorial òptim”.

Quina útilitat pot tenir controlar del procés d'aprenentatge?

Segons Takao Hensch, professor del Departament de Neurobiologia de l’Hospital Infantil, el control d’aquest moment concret, en el qual el cervell realitza noves connexions, podria permetre mitigar trastorns del desenvolupament com l’autisme. En aquest tipus de trastorns, segons els investigadors, els períodes crítics del desenvolupament són retardats o accelerats de forma inadequada.

Aquest control, també podria ajudar a que algunes persones tinguin una major capacitat d’aprenentatge un cop superada la infantesa, augmentin els seus coneixements d’altres idiomes, desenvolupin una habilitat musical o es recuperin d’una lesió cerebral.

On es troba la proteïna?

En la investigació, els científics van descobrir que les cèl·lules que entren en acció al sistema de la visió no produeixen la proteïna “otx2” sinó que aquesta prové de la retina. “L’ull diu quan s’han de realitzar les connexions i no el cervell”, diu Hensch.

L’equip científic, encapçalat per Hensch va demostrar com en els ratolins que havien crescut en la foscor, sense estímuls visuals, la proteïna “otx2” es manté a la retina. Només quan els rosegadors reben l’estímul visual, comença a aparèixer la proteïna a l’escorça cerebral.

A d’altres experiments, els científics van injectar otx2 directament a l’escorça cerebral, pel qual es va desencadenar un procés de maduració de les cèl·lules encara que els ratolins estaven a la foscor.

Finalment, quan la síntesi d’otx2 va ser bloquejada a l’ull, les cèl·lules de la regió cerebral vinculada a la visió van deixar de madurar. No obstant, els científics sospiten que l’estímul pot arribar també a través de l’olfacte i l’oïda.

Article trobat a www.lavanguardia.es