quan tingui temps
Paula.
dissabte, 1 de novembre del 2008
diumenge, 31 d’agost del 2008
Un programa ANTI-BULLYING
*
Una eina informàtica és la última estratègia contra l’assetjament escolar o el bullying. Per fer-hi una ullada només cal prémer l’enllaç següent:
Font del programa: ieSocio és una eina que avalua les relacions entre companys. Mesura diferents indicadors sobre la convivència i mètodes sociomètrics. Fa servir les noves tecnologies, que permeten una recollida eficaç de les dades.
Tests sociomètrics a les aules
No és cap nou descobriment, però la inclusió d’aquestes tècniques en el marc de les noves tecnologies és molt important, sobretot i si aquests mètodes es posen ben a l’abast dels professionals de l’educació.
El sociograma és una tècnica d’anàlisi centrada en el grup i les interaccions socials que hi tenen lloc. Les interaccions socials comprenen totes les situacions en què les actituds dels membres del grup es veuen entrellaçades de forma que influeixen en gran mesura sobre les conductes que manifestarà cada persona.
Portar-ho a la pràctica
En aquesta prova, els propis alumnes són els encarregats de valorar els seus companys a través de dos mètodes.
La utilitat del mètode
L’anàlisi de dades
Les dades son buidades a una taula de doble entrada per cadascuna de les preguntes. A l’eix vertical hi són els alumnes electors i a l’horitzontal els que es poden escollir. La suma de les columnes donarà resposta a cada pregunta.
En el programa informàtic les dades apareixen en forma d’índexs, sociogrames basats en les nominacions i en les valoracions, perfil personal, conductes agressives i amistats.
Fonts
http://www.iesocio.es/
http://www.elmundo.es/elmundosalud/
http://213.0.8.18/portal/Educantabria/RECURSOS/Recursos/Cuestionarios/Sociograma.pdf
.
Una eina informàtica és la última estratègia contra l’assetjament escolar o el bullying. Per fer-hi una ullada només cal prémer l’enllaç següent:
Font del programa: ieSocio és una eina que avalua les relacions entre companys. Mesura diferents indicadors sobre la convivència i mètodes sociomètrics. Fa servir les noves tecnologies, que permeten una recollida eficaç de les dades.
Tests sociomètrics a les aules
No és cap nou descobriment, però la inclusió d’aquestes tècniques en el marc de les noves tecnologies és molt important, sobretot i si aquests mètodes es posen ben a l’abast dels professionals de l’educació.
El sociograma és una tècnica d’anàlisi centrada en el grup i les interaccions socials que hi tenen lloc. Les interaccions socials comprenen totes les situacions en què les actituds dels membres del grup es veuen entrellaçades de forma que influeixen en gran mesura sobre les conductes que manifestarà cada persona.
Portar-ho a la pràctica
En aquesta prova, els propis alumnes són els encarregats de valorar els seus companys a través de dos mètodes.
- Nominacions: l’alumne ha de triar els seus companys en ordre de preferència en funció de si li agradaria fer treballs amb ells o compartir estones en el seu temps lliure. Altres tècniques acoten més la selecció i només es poden triar tres companys.
- Valoracions: els alumnes han de valorar mitjançant símbols o escales numèriques altres aspectes dels seus companys, com ara, si els hi cauen bé o no.
La utilitat del mètode
- Detectar els alumnes que son rebutjats pel grup
- Reconèixer els alumnes més valorats en funció del tipus d’elecció realitzada
- Descobrir la presència de bandes antagòniques dintre del grup
L’anàlisi de dades
Les dades son buidades a una taula de doble entrada per cadascuna de les preguntes. A l’eix vertical hi són els alumnes electors i a l’horitzontal els que es poden escollir. La suma de les columnes donarà resposta a cada pregunta.
En el programa informàtic les dades apareixen en forma d’índexs, sociogrames basats en les nominacions i en les valoracions, perfil personal, conductes agressives i amistats.
Fonts
http://www.iesocio.es/
http://www.elmundo.es/elmundosalud/
http://213.0.8.18/portal/Educantabria/RECURSOS/Recursos/Cuestionarios/Sociograma.pdf
.
divendres, 22 d’agost del 2008
Detecten un gen que protegeix el cervell de l’ansietat
18/08/2008 | Madrid
Un equip d’investigadors de l’Institut Cajal de Madrid, membres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha descobert que el gen de l’andromedulina protegeix el cervell de l’ansietat i de l’estrès, segons apareix publicat aquesta setmana a la revista Proceedings de l’Acadèmia Nacional de Ciències nord-americana (PNAS).
Mètode
Es va dur a terme un estudi observacional en ratolins i es va comprovar que els individus als quals se’ls hi havia suprimit aquest gen del sistema nerviós central es movien més que els seus germans normals, però amb una mala coordinació motora. Els animals modificats genèticament tenien més ansietat i presentaven moviments estereotipats, característics de la síndrome obsessiva-compulsiva.
Els autors de l’estudi, dirigit per Alfredo Martínez, van fer servir una bateria de proves de comportament per tal d’entendre el funcionament del cervell dels ratolins mancants de l’andrenomedulina.
Tècniques d’enginyeria genètica
Per aquest treball, els autors van haver de sofisticar les tècniques emprades, donat que l’eliminació completa del gen de l’adrenomedulina a ratolins provoca la mort dels embrions als 14 dies de vida intrauterina.
Per tal d’evitar-ho, es va eliminar el gen del sistema nerviós central i el van deixar intacte a la resta de l’organisme, cosa que va requerir de complexes tècniques d’enginyeria genètica
Resultats
Els resultats obtinguts indiquen que l’absència del gen fa que les neurones de determinades àrees del cervell tinguin un citoesquelet és rígid, cosa que comporta conseqüències perjudicials pel comportament animal. Els animals que manquen de l’andromedulina cerebral són molt més sensibles als agents desfavorables pel cervell.
El citoesquelet està format per microtúbuls i filaments de diferents mides.
A grans trets, és el responsable dels moviments cel·lulars i del transport de substàncies a l'interior cel·lular.
Segons Martínez, gràcies a aquesta investigació s’ha detectat que molts dels defectes psicològics observats en ratolins sense adrenomedulina es corregeixen amb l’edat, de manera que “a individus de més de sis mesos- uns 30 anys en humans- no s’aprecien diferències en animals amb o sense el gen”.
En definitiva, tot això fa pensar en l’existència d’un mecanisme de compensació, depenent de l’edat, responsable de la normalització observada.
Integració amb els coneixements previs
Els investigadors ja havien descrit que el cervell, en condicions normals, presenta nivells alts d’adrenomedulina i que aquets nivells augmenten en situacions de dany cerebral.
Els treballs realitzats fins el moment per aquest equip indiquen que l’adrenomedulina és un factor que protegeix el cervell davant d’agressions tant externes (isquèmies, traumatismes, etc.) com internes (excés d’estrès i ansietat).
Aplicació
A l’actualitat, va explicar el director de la investigació, s’està treballant en la recerca de substàncies d’aplicació farmacològica que puguin augmentar l’acció de l’andromedulina cerebral i, d’aquesta forma, “poder aturar el dany produït per l’estrès i l’ansietat excessiva”.
Font: www.lavanguardia.es
Imatge: http://escuela.med.puc.cl
La investigació es dirigeix a la recerca de fàrmacs que augmentin l’acció del gen de l’adrenomedulina.
Un equip d’investigadors de l’Institut Cajal de Madrid, membres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha descobert que el gen de l’andromedulina protegeix el cervell de l’ansietat i de l’estrès, segons apareix publicat aquesta setmana a la revista Proceedings de l’Acadèmia Nacional de Ciències nord-americana (PNAS).
Mètode
Es va dur a terme un estudi observacional en ratolins i es va comprovar que els individus als quals se’ls hi havia suprimit aquest gen del sistema nerviós central es movien més que els seus germans normals, però amb una mala coordinació motora. Els animals modificats genèticament tenien més ansietat i presentaven moviments estereotipats, característics de la síndrome obsessiva-compulsiva.
Els autors de l’estudi, dirigit per Alfredo Martínez, van fer servir una bateria de proves de comportament per tal d’entendre el funcionament del cervell dels ratolins mancants de l’andrenomedulina.
Tècniques d’enginyeria genètica
Per aquest treball, els autors van haver de sofisticar les tècniques emprades, donat que l’eliminació completa del gen de l’adrenomedulina a ratolins provoca la mort dels embrions als 14 dies de vida intrauterina.
Per tal d’evitar-ho, es va eliminar el gen del sistema nerviós central i el van deixar intacte a la resta de l’organisme, cosa que va requerir de complexes tècniques d’enginyeria genètica
Resultats
Els resultats obtinguts indiquen que l’absència del gen fa que les neurones de determinades àrees del cervell tinguin un citoesquelet és rígid, cosa que comporta conseqüències perjudicials pel comportament animal. Els animals que manquen de l’andromedulina cerebral són molt més sensibles als agents desfavorables pel cervell.
El citoesquelet està format per microtúbuls i filaments de diferents mides.A grans trets, és el responsable dels moviments cel·lulars i del transport de substàncies a l'interior cel·lular.
Segons Martínez, gràcies a aquesta investigació s’ha detectat que molts dels defectes psicològics observats en ratolins sense adrenomedulina es corregeixen amb l’edat, de manera que “a individus de més de sis mesos- uns 30 anys en humans- no s’aprecien diferències en animals amb o sense el gen”.
En definitiva, tot això fa pensar en l’existència d’un mecanisme de compensació, depenent de l’edat, responsable de la normalització observada.
Integració amb els coneixements previs
Els investigadors ja havien descrit que el cervell, en condicions normals, presenta nivells alts d’adrenomedulina i que aquets nivells augmenten en situacions de dany cerebral.
Els treballs realitzats fins el moment per aquest equip indiquen que l’adrenomedulina és un factor que protegeix el cervell davant d’agressions tant externes (isquèmies, traumatismes, etc.) com internes (excés d’estrès i ansietat).
Aplicació
A l’actualitat, va explicar el director de la investigació, s’està treballant en la recerca de substàncies d’aplicació farmacològica que puguin augmentar l’acció de l’andromedulina cerebral i, d’aquesta forma, “poder aturar el dany produït per l’estrès i l’ansietat excessiva”.
Font: www.lavanguardia.es
Imatge: http://escuela.med.puc.cl
dilluns, 18 d’agost del 2008
Foca robot terapèutica al Campus Party de València
- Robot terapèutic per malalts d'alzheimer, autisme i demència senil.
- Respon a estímuls tàctils, auditius i lumínics.
- L'equip d'innovació del BBVA avaluarà la seva possible implantació.
L’invent de Takanori Sibata compta amb el recolzament de vint estudis realitzats a tot el món sobre els beneficis que aporta a persones que pateixen aquestes malalties. De moment, el robot no s’ha fet servir a Espanya. Tot i que al Japó es comercialitza per uns 3.000 euros la unitat, aquí podria assolir un preu diferent i inferior.
La foca respon a estímuls de moviment, veu, tacte i llum –ja que, fins i tot, porta sensors als bigotis- , cosa que li permet, entre d’altres, queixar-se quan se l’acaricia de forma inadequada o seguir amb el cap el seu interlocutor. “Disposa d’un mòdul d’aprenentatge gràcies al qual s’acostuma a la veu de l’amo i també d’un software que li permet tractar certes malalties reduint l’agressivitat dels pacients”, ha precisat Carrasco.
És molt més que una mascota i resulta molt útil en casos d’autisme infantil, ja que la seva neteja diària es converteix en un espai de convivència i relació. De moment, es desconeix l’abast del projecte, que serà avaluat pròximament per la fundació de l’entitat bancària per la seva possible implantació.
Fonts: www.elpais.com
dissabte, 16 d’agost del 2008
Armilla terapèutica per infants amb autisme, TDAH i ansietat
- “L’armilla és una teràpia alternativa que, de forma segura i discreta, pot proporcionar el tractament que necessiten aquestes persones per tirar endavant en el seu entorn”
- Proporciona estímuls cinestèsics per infants amb dificultats d'integració sensorial.
- S'ha generat polèmica davant de professionals que realitzen teràpies de relaxació a pacients amb aquestes patologies (veure fonts).
Entrevista a Krishnamurty,Mullen i debat amb Tina Champagne de l'Hospital Cooley Dickinson de Northampton. EscoltarEls infants amb autisme i trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) poden alleugerir l’ansietat que pateixen gràcies a una armilla “deep-pressure” creada per Brian Mullen, de la Universitat de Massachusetts Amherst. Aquesta peça de roba, que també la poden fer servir adults suposa una “abraçada portàtil” coneguda a estimulació tàctil de pressió profunda (DPTS).
“Les persones amb trastorns del desenvolupament i altres trastorns psicològics sovint es veuen sobrepassades en els seus entorns habituals, l’escola o el lloc de treball, i les solucions disponibles per les famílies i els professionals són limitades”, afirma Mullen, estudiant de doctorat en enginyeria mecànica.
Alguns terapeutes ocupacionals que treballen amb infants amb autisme, TDAH i trastorns de processament sensorial, han observat que el DPTS millora l’atenció dels nens i redueix l’ansietat i els comportaments perjudicials, degut als diferents estímuls sensorials que proporciona.
L’armilla forma part d’una tendència creixent actualment que tracta de millorar el dia a dia d’adults amb trastorns psicològics, fent servir l’estimulació tàctil, el so i els aromes, per influir en l’estat d’alerta, l’atenció i la dificultat que mostren aquestes persones en adaptar-se als diferents entorns en què viuen.
S’han realitzat estudis clínics per comprovar l’efectivitat i la seguretat d’aquestes peces de roba per Mullen i el seu assessor, Sundar Krishnamurty, catedràtic de la UMass Amherst.
Mullen va fer servir les dades per dissenyar un prototip del DPTS que pogués introduir-se a qualsevol jaqueta o armilla que ja existís al mercat. Els resultats inicials de l’estudi amb una mostra d’estudiants de la mateixa universitat de Massachussets, que no patien autisme ni TDAH, va mostrar que els participants preferien el prototip dissenyat per Mullen. Aquest, a través de pressió, proporcionava una abraçada ferma diferent a la de l’armilla ordinària.
El prototip dissenyat presenta diferents avantatges sobre les peces de roba i joguines amb pes o elàstiques que es fan servir normalment per aplicar la pressió profunda a hospitals i escoles.
“Els mètodes actuals ofereixen un control limitat sobre la quantitat de pressió que s’aplica i alguns requereixen la supervisió d’un professional”, comenta Mullen. “El seu ús també està limitat per la manca de literatura que documenti la seva seguretat i la tendència a diferenciar l’usuari entre la multitud”.
L’empresa que comercialitza l’armilla, Therapeutic Systems, ha començat la fase inicial del disseny d’una manta de pressió profunda que ajudi a les persones amb trastorns psicològics a descansar i quedar-se adormits. Segons Mullen, aquest és un dels majors problemes de les persones amb aquest tipus de patologies, com també ho és a un gran nombre de persones que pateixen estrès.
Fonts
Es crea un robot que es mou amb un "cervell" de rata
Un robot amb “cervell” de rata
A la Universitat de Reading (Rene Unit) i sota la direcció de Kevin Warwick, s’ha creat un petit robot que es mou gràcies a un “cervell” biològic construït a partir de neurones de rata.
El conglomerat nerviós d’aquest cervell, integrat per 300.000 neurones, es va extreure de l’escorça neural d’un embrió de rata i es va tractar, posteriorment, per tal de separar les connexions entre les neurones. Kevin comenta que, en les 24 hores posteriors a la deposició de les neurones sobre el substrat, aquestes es van unir, formant una xarxa similar a la d’un cervell normal. I una setmana més tard, van començar a aparèixer els impulsos elèctrics espontanis que es produeixen en l’activitat normal d’un cervell ordinari.
Els científics van col·locat les neurones, procedents d’un cultiu, en un disc integrat per uns setanta elèctrodes que capturen els senyals emesos per les cèl·lules, que dirigeixen els moviments del robot. D’aquesta forma, el “cervell biològic”, batejat amb el nom de Gordon, descansa sobre una base d’elèctrodes que permeten la comunicacions elèctrica amb la resta dels sistemes del giny.
El robot, creat per un equip multidisciplinari, és capaç de moure’s i evitar obstacles a través de les “ordres” que li dóna aquest “cervell”, sense cap mena d’ajut humà o d’ordinadors.
Quan el robot s’acosta a un objecte, els senyals emesos pels elèctrodes es dirigeixen al cervell i estimulen les neurones, que responen enviant l’ordre de girar a la dreta o a l’esquerra per tal d’esquivar-lo.
També es possible dirigir el robot. Si es vol fer anar cap a la dreta o cap a l’esquerra, l’electrònica “on board” envia un estímul elèctric per tal de fer arribar l’ordre al cervell. De la mateixa manera que succeeix al cervell dels éssers humans, si les cèl·lules del Gordon no s’estimulen regularment, el cervell perd funcionalitat. Per contra, a través d’una major estimulació, les connexions es reforcen i es torna més àgil.
Un cop s’hagi aconseguit tot això, els investigadors bloquejaran de forma artificial els records per recrear els processos mentals que viuen els malalts d’Alzheimer i Parkinson . Tot això podria resultar viable gràcies a la monitorització de l’activitat neuronal del robot.
Fonts
A la Universitat de Reading (Rene Unit) i sota la direcció de Kevin Warwick, s’ha creat un petit robot que es mou gràcies a un “cervell” biològic construït a partir de neurones de rata.
El conglomerat nerviós d’aquest cervell, integrat per 300.000 neurones, es va extreure de l’escorça neural d’un embrió de rata i es va tractar, posteriorment, per tal de separar les connexions entre les neurones. Kevin comenta que, en les 24 hores posteriors a la deposició de les neurones sobre el substrat, aquestes es van unir, formant una xarxa similar a la d’un cervell normal. I una setmana més tard, van començar a aparèixer els impulsos elèctrics espontanis que es produeixen en l’activitat normal d’un cervell ordinari.
Els científics van col·locat les neurones, procedents d’un cultiu, en un disc integrat per uns setanta elèctrodes que capturen els senyals emesos per les cèl·lules, que dirigeixen els moviments del robot. D’aquesta forma, el “cervell biològic”, batejat amb el nom de Gordon, descansa sobre una base d’elèctrodes que permeten la comunicacions elèctrica amb la resta dels sistemes del giny.
No necessita ajut humà o d’ordinadors
El robot, creat per un equip multidisciplinari, és capaç de moure’s i evitar obstacles a través de les “ordres” que li dóna aquest “cervell”, sense cap mena d’ajut humà o d’ordinadors.
Quan el robot s’acosta a un objecte, els senyals emesos pels elèctrodes es dirigeixen al cervell i estimulen les neurones, que responen enviant l’ordre de girar a la dreta o a l’esquerra per tal d’esquivar-lo.
També es possible dirigir el robot. Si es vol fer anar cap a la dreta o cap a l’esquerra, l’electrònica “on board” envia un estímul elèctric per tal de fer arribar l’ordre al cervell. De la mateixa manera que succeeix al cervell dels éssers humans, si les cèl·lules del Gordon no s’estimulen regularment, el cervell perd funcionalitat. Per contra, a través d’una major estimulació, les connexions es reforcen i es torna més àgil.
Aprenentatges i malalties neurodegeneratives
Reprodueix algunes accions humanes i pot aprendre a través de la repetició, ara se li ha d’ensenyar a fer coses. Kevin Warwick
El següent objectiu dels investigadors és aconseguir que el robot aprengui i que memoritzi i reconegui l’entorn, pel que faran servir diferents tipus de senyals. Segons com avanci el procés d’aprenentatge, els científics esperen poder analitzar com es manifesta la memòria al cervell del robot quan aquest visiti llocs ja coneguts.
Un cop s’hagi aconseguit tot això, els investigadors bloquejaran de forma artificial els records per recrear els processos mentals que viuen els malalts d’Alzheimer i Parkinson . Tot això podria resultar viable gràcies a la monitorització de l’activitat neuronal del robot.
Fonts
- www.20minutos.es (article sencer)
- www.neoteo.com (article sencer)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
