Cervell i llenguatge

Premi Nobel de Medicina 1981

"Nosotros nos inclinamos por otra interpretación, misma que sugiere, por el contrario, que es la lesión focal unilateral la que causa el desvío. Nuestro razonamiento indica que las lesiones del hemisferio izquierdo en presencia de comisuras intactas actúan para prevenir la expresión de la función latente, presente pero suprimida en el hemisferio derecho ileso. Esta interpretación presume que las dos mitades del cerebro, cuando están conectadas, trabajan de manera conjunta como una unidad funcional, con el control de mando en una o en otra. Cuando esa función unitaria se vuelve defectuosa debido a una lesión unilateral, el resultado prevalece en ambos hemisferios; es decir, los dos continúan operando como una unidad, ya sea defectuosa o funcional. Sólo hasta que el hemisferio derecho intacto se libera de la integración e influencia del hemisferio izquierdo dañado y rompe con éste –como sucede en la comisurotomía–, puede hacer efectiva su propia función residual."

Font: http://www.uv.mx/cienciahombre/revistae/vol16num3/articulos/hemisferios/index.htm

Recurs interactiu: http://nobelprize.org/educational_games/medicine/split-brain/splitbrainexp.html

En aquest article es descriu amb detall la síndrome del cervell dividit:

http://www.minsa.gob.pe/hhv/revista/2003II/3%20EL%20SINDROME%20DE%20DESCONEXION.pdf

Bipedestació, encefalització i infància

Introducció molt interessant sobre la encefalització:

http://www.sindioses.org/cienciaorigenes/hipermorfosis.html

El autismo es un mundo

"Sue es una joven autista, que hasta los 13 años fue considerada como retrasada. A esa edad comenzó a utilizar un pequeño ordenador para comunicarse y demostró que era más inteligente de lo que todo el mundo pensaba. Sue es ahora licenciada en Historia y escribe libros sobre la enfermedad. Este documental cuenta su historia y refleja cómo se puede superar el autismo y que hay esperanza para los que sufren esta dolencia."

• Documental
  
• Regne Unit – 40’
  
• Direcció: Geraldine Wurzburg
  
• Producción: Granada International

Sobre el dret a la vida... i a la mort?

Sobre el dret a la vida, quin és el punt que separa decidir sobre la nostra vida i decidir sobre la nostra mort? Què vol dir jugar a ser Deus? En quin moment deixem de ser persones per decidir allò que volem fer en aquestes circumstàncies?

Segons la llei no podem decidir sobre la nostra pròpia mort, però si que es pot jugar amb la vida i si és amb diners encara més. Només és Hipocresia. Per què la societat té poder de decidir sobre nosaltres quan nosaltres no ho podem fer, quan la solució menys dolenta és la més raonable i si la mort és la millor de totes les solucions?

Quan et deixen prendre la decisió sobre el teu propi futur i sents por algú podria dir que el teu desig és viure i que allò és un assassinat, però qui no té por de la propia mort? de posar punt i final a tot el que som? I més encara, com no tenir por quan és un mateix qui posa data a la seva mort - per mi aterrador -, perquè sap que el que vindrà després és molt pitjor que la pròpia mort?

Qui té la potestat de posar límits? Qui es creu amb major autoritat moral per fer-ho? En aquestes situacions, qui pot jutjar o imposar res sobre la decisió de la vida o la mort sino és un mateix? Ningú.