Segons la llei no podem decidir sobre la nostra pròpia mort, però si que es pot jugar amb la vida i si és amb diners encara més. Només és Hipocresia. Per què la societat té poder de decidir sobre nosaltres quan nosaltres no ho podem fer, quan la solució menys dolenta és la més raonable i si la mort és la millor de totes les solucions?
Quan et deixen prendre la decisió sobre el teu propi futur i sents por algú podria dir que el teu desig és viure i que allò és un assassinat, però qui no té por de la propia mort? de posar punt i final a tot el que som? I més encara, com no tenir por quan és un mateix qui posa data a la seva mort - per mi aterrador -, perquè sap que el que vindrà després és molt pitjor que la pròpia mort?
Qui té la potestat de posar límits? Qui es creu amb major autoritat moral per fer-ho? En aquestes situacions, qui pot jutjar o imposar res sobre la decisió de la vida o la mort sino és un mateix? Ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada