Detecten un gen que protegeix el cervell de l’ansietat

18/08/2008 | Madrid

La investigació es dirigeix a la recerca de fàrmacs que augmentin l’acció del gen de l’adrenomedulina.

Un equip d’investigadors de l’Institut Cajal de Madrid, membres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha descobert que el gen de l’andromedulina protegeix el cervell de l’ansietat i de l’estrès, segons apareix publicat aquesta setmana a la revista Proceedings de l’Acadèmia Nacional de Ciències nord-americana (PNAS).

Mètode

Es va dur a terme un estudi observacional en ratolins i es va comprovar que els individus als quals se’ls hi havia suprimit aquest gen del sistema nerviós central es movien més que els seus germans normals, però amb una mala coordinació motora. Els animals modificats genèticament tenien més ansietat i presentaven moviments estereotipats, característics de la síndrome obsessiva-compulsiva.

Els autors de l’estudi, dirigit per Alfredo Martínez, van fer servir una bateria de proves de comportament per tal d’entendre el funcionament del cervell dels ratolins mancants de l’andrenomedulina.

Tècniques d’enginyeria genètica

Per aquest treball, els autors van haver de sofisticar les tècniques emprades, donat que l’eliminació completa del gen de l’adrenomedulina a ratolins provoca la mort dels embrions als 14 dies de vida intrauterina.

Per tal d’evitar-ho, es va eliminar el gen del sistema nerviós central i el van deixar intacte a la resta de l’organisme, cosa que va requerir de complexes tècniques d’enginyeria genètica

Resultats

Els resultats obtinguts indiquen que l’absència del gen fa que les neurones de determinades àrees del cervell tinguin un citoesquelet és rígid, cosa que comporta conseqüències perjudicials pel comportament animal. Els animals que manquen de l’andromedulina cerebral són molt més sensibles als agents desfavorables pel cervell.


El citoesquelet està format per microtúbuls i filaments de diferents mides.

A grans trets, és el responsable dels moviments cel·lulars i del transport de substàncies a l'interior cel·lular.


Segons Martínez, gràcies a aquesta investigació s’ha detectat que molts dels defectes psicològics observats en ratolins sense adrenomedulina es corregeixen amb l’edat, de manera que “a individus de més de sis mesos- uns 30 anys en humans- no s’aprecien diferències en animals amb o sense el gen”.

En definitiva, tot això fa pensar en l’existència d’un mecanisme de compensació, depenent de l’edat, responsable de la normalització observada.

Integració amb els coneixements previs

Els investigadors ja havien descrit que el cervell, en condicions normals, presenta nivells alts d’adrenomedulina i que aquets nivells augmenten en situacions de dany cerebral.

Els treballs realitzats fins el moment per aquest equip indiquen que l’adrenomedulina és un factor que protegeix el cervell davant d’agressions tant externes (isquèmies, traumatismes, etc.) com internes (excés d’estrès i ansietat).

Aplicació

A l’actualitat, va explicar el director de la investigació, s’està treballant en la recerca de substàncies d’aplicació farmacològica que puguin augmentar l’acció de l’andromedulina cerebral i, d’aquesta forma, “poder aturar el dany produït per l’estrès i l’ansietat excessiva”.



Font: www.lavanguardia.es
Imatge: http://escuela.med.puc.cl