recerca i psicologia

Autisme: avançant pas a pas

2010-07-28T23:34:00.008+02:00

Identifican el autismo en los balbuceos de los bebés

Un nuevo sistema que graba los balbuceos de los bebés y analiza su evolución es capaz de diferenciar, en un alto porcentaje de los casos, si el niño padece autismo o un desarrollo tardío del habla. El método, según aseguran sus autores, muestra que es posible monitorizar el desarrollo de los patrones de vocalización y, además, diferenciar aquellos que siguen una evolución típica de los que padecen trastornos como el autismo o el retraso en el habla.

El sistema, denominado LENA (acrónimo en inglés Análisis de Lenguaje Ambiental), distinguió a los niños con autismo con un 86% de precisión, por lo que los investigadores, encabezados por el doctor Kimbrough Oller, de la Universidad de Memphis, señalan que el análisis de los balbuceos de los bebés podría incorporarse a los síntomas que se usan para diagnosticar esta enfermedad.

Algunos estudios habían sugerido previamente que los niños con autismo presentan unas características de vocalización marcadamente distintas, pero, hasta ahora, no hemos podido usar este conocimiento en aplicaciones clínicas debido a la falta de una tecnología de medición", indica Steven Warren, de la Universidad de Kansas, que también ha participado en el estudio.

El autismo puede diagnosticarse en la actualidad a partir de los 18 meses de edad, aunque lo más normal es que no se identifique este trastorno hasta mucho después. La nueva tecnología, según esperan sus creadores, podría ayudar a los pediatras a identificar antes esta clase de enfermedades y ofrecer a los niños "tratamientos más tempranos y más efectivos", en palabras de Warren.

Font: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/07/21/neurociencia/1279732071.html

Más pistas sobre el origen del autismo

Muchos padres se preguntan por qué su hijo tiene autismo y, aunque aún no existe una respuesta detallada, la clave está en los genes, que poco a poco van desvelando más información sobre el origen de los llamados trastornos de espectro autista.

Un grupo de investigadores pertenecientes a más de 60 instituciones de 11 países (Autism Genome Project) ha descubierto nuevas anomalías genéticas implicadas en el desarrollo de estos problemas. Después de comparar los genomas de 996 personas con autismo y 1.287 sin este trastorno, los autores del estudio, publicado en 'Nature', observaron que los individuos afectados presentaban con mayor frecuencia repeticiones y pérdidas de fragmentos de ADN (lo que se conoce como variaciones en el número de copias). Estas alteraciones son poco habituales, es decir, se presentan en menos del 1% de la población general. Sin embargo, son hasta un 20% más frecuentes en niños con autismo. Según los investigadores, algunas de estas variaciones se heredaban y otras eran nuevas, es decir, "se presentaban por primera vez en los niños, pero no se encontraban en los padres". Como señala Daniel Geschwind, profesor de Neurología y Psiquiatría de la Universidad de California en Los Ángeles (UCLA), "esto significa que durante la formación de los óvulos y el esperma pueden ocurrir pequeñas anomalías. En definitiva, "el exceso o el defecto de material genético produce alteraciones en las proteínas que codifican esos genes, lo que repercute en el desarrollo de determinados trastornos", explica Gustavo Lorenzo, neurólogo infantil del Hospital Ramón y Cajal de Madrid.

Además, este estudio identifica cinco nuevos genes relacionados con el autismo: SHANK2, SYNGAP1, DLGAP2, DDX53 Y PTCHD1. Están ligados, sobre todo, a procesos relacionados con la comunicación neuronal, aunque algunos de ellos están implicados en la proliferación celular. "El problema es que en los trastornos de espectro autista intervienen muchos genes. No todos los afectados van a tener las mismas mutaciones, por lo que, de momento, este hallazgo sólo representa un paso más para el diagnóstico clínico, para el que aún no tenemos marcadores específicos", precisa el doctor Lorenzo. Como apuntan los responsables de la investigación, "para identificar todas las causas genéticas del autismo necesitamos decenas de miles de familias que presten de forma voluntaria muestras de su ADN [...] A medida que descubramos mutaciones genéticas causantes de autismo, seguiremos avanzando hacia un diagnóstico precoz". De momento, estos avances no tienen aplicación a corto o medio plazo en el tratamiento.

Font: http://www.elmundo.es/elmundosalud/2010/06/09/psiquiatriainfantil/1276108529.html

Cervell i llenguatge

2009-12-30T23:56:00.002+01:00

Premi Nobel de Medicina 1981

"Nosotros nos inclinamos por otra interpretación, misma que sugiere, por el contrario, que es la lesión focal unilateral la que causa el desvío. Nuestro razonamiento indica que las lesiones del hemisferio izquierdo en presencia de comisuras intactas actúan para prevenir la expresión de la función latente, presente pero suprimida en el hemisferio derecho ileso. Esta interpretación presume que las dos mitades del cerebro, cuando están conectadas, trabajan de manera conjunta como una unidad funcional, con el control de mando en una o en otra. Cuando esa función unitaria se vuelve defectuosa debido a una lesión unilateral, el resultado prevalece en ambos hemisferios; es decir, los dos continúan operando como una unidad, ya sea defectuosa o funcional. Sólo hasta que el hemisferio derecho intacto se libera de la integración e influencia del hemisferio izquierdo dañado y rompe con éste –como sucede en la comisurotomía–, puede hacer efectiva su propia función residual."

Font: http://www.uv.mx/cienciahombre/revistae/vol16num3/articulos/hemisferios/index.htm

Recurs interactiu: http://nobelprize.org/educational_games/medicine/split-brain/splitbrainexp.html

En aquest article es descriu amb detall la síndrome del cervell dividit:

http://www.minsa.gob.pe/hhv/revista/2003II/3%20EL%20SINDROME%20DE%20DESCONEXION.pdf

Bipedestació, encefalització i infància

2009-12-28T13:22:00.001+01:00

Introducció molt interessant sobre la encefalització:

http://www.sindioses.org/cienciaorigenes/hipermorfosis.html

El autismo es un mundo

2009-03-07T21:14:00.002+01:00

"Sue es una joven autista, que hasta los 13 años fue considerada como retrasada. A esa edad comenzó a utilizar un pequeño ordenador para comunicarse y demostró que era más inteligente de lo que todo el mundo pensaba. Sue es ahora licenciada en Historia y escribe libros sobre la enfermedad. Este documental cuenta su historia y refleja cómo se puede superar el autismo y que hay esperanza para los que sufren esta dolencia."

Documental
Regne Unit – 40’
Direcció: Geraldine Wurzburg
Producción: Granada International

Sobre el dret a la vida... i a la mort?

2009-03-07T21:09:00.002+01:00

Sobre el dret a la vida, quin és el punt que separa decidir sobre la nostra vida i decidir sobre la nostra mort? Què vol dir jugar a ser Deus? En quin moment deixem de ser persones per decidir allò que volem fer en aquestes circumstàncies?

Segons la llei no podem decidir sobre la nostra pròpia mort, però si que es pot jugar amb la vida i si és amb diners encara més. Només és Hipocresia. Per què la societat té poder de decidir sobre nosaltres quan nosaltres no ho podem fer, quan la solució menys dolenta és la més raonable i si la mort és la millor de totes les solucions?

Quan et deixen prendre la decisió sobre el teu propi futur i sents por algú podria dir que el teu desig és viure i que allò és un assassinat, però qui no té por de la propia mort? de posar punt i final a tot el que som? I més encara, com no tenir por quan és un mateix qui posa data a la seva mort - per mi aterrador -, perquè sap que el que vindrà després és molt pitjor que la pròpia mort?

Qui té la potestat de posar límits? Qui es creu amb major autoritat moral per fer-ho? En aquestes situacions, qui pot jutjar o imposar res sobre la decisió de la vida o la mort sino és un mateix? Ningú.

espai de temps

2008-11-01T15:19:00.001+01:00

...tornaré...

quan tingui temps

Paula.

Un programa ANTI-BULLYING

2008-08-31T17:32:00.011+02:00

*
Una eina informàtica és la última estratègia contra l’assetjament escolar o el bullying. Per fer-hi una ullada només cal prémer l’enllaç següent:

http://www.elmundo.es/elmundosalud/documentos/2008/06/bullying.html

Font del programa: ieSocio és una eina que avalua les relacions entre companys. Mesura diferents indicadors sobre la convivència i mètodes sociomètrics. Fa servir les noves tecnologies, que permeten una recollida eficaç de les dades.

Tests sociomètrics a les aules

No és cap nou descobriment, però la inclusió d’aquestes tècniques en el marc de les noves tecnologies és molt important, sobretot i si aquests mètodes es posen ben a l’abast dels professionals de l’educació.

El sociograma és una tècnica d’anàlisi centrada en el grup i les interaccions socials que hi tenen lloc. Les interaccions socials comprenen totes les situacions en què les actituds dels membres del grup es veuen entrellaçades de forma que influeixen en gran mesura sobre les conductes que manifestarà cada persona.

Portar-ho a la pràctica

En aquesta prova, els propis alumnes són els encarregats de valorar els seus companys a través de dos mètodes.

Nominacions: l’alumne ha de triar els seus companys en ordre de preferència en funció de si li agradaria fer treballs amb ells o compartir estones en el seu temps lliure. Altres tècniques acoten més la selecció i només es poden triar tres companys.
Valoracions: els alumnes han de valorar mitjançant símbols o escales numèriques altres aspectes dels seus companys, com ara, si els hi cauen bé o no.

La utilitat del mètode

Detectar els alumnes que son rebutjats pel grup
Reconèixer els alumnes més valorats en funció del tipus d’elecció realitzada
Descobrir la presència de bandes antagòniques dintre del grup

L’anàlisi de dades

Les dades son buidades a una taula de doble entrada per cadascuna de les preguntes. A l’eix vertical hi són els alumnes electors i a l’horitzontal els que es poden escollir. La suma de les columnes donarà resposta a cada pregunta.
En el programa informàtic les dades apareixen en forma d’índexs, sociogrames basats en les nominacions i en les valoracions, perfil personal, conductes agressives i amistats.

Fonts
http://www.iesocio.es/
http://www.elmundo.es/elmundosalud/
http://213.0.8.18/portal/Educantabria/RECURSOS/Recursos/Cuestionarios/Sociograma.pdf

.

Detecten un gen que protegeix el cervell de l’ansietat

2008-08-22T20:06:00.009+02:00

18/08/2008 | Madrid

La investigació es dirigeix a la recerca de fàrmacs que augmentin l’acció del gen de l’adrenomedulina.

Un equip d’investigadors de l’Institut Cajal de Madrid, membres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha descobert que el gen de l’andromedulina protegeix el cervell de l’ansietat i de l’estrès, segons apareix publicat aquesta setmana a la revista Proceedings de l’Acadèmia Nacional de Ciències nord-americana (PNAS).

Mètode

Es va dur a terme un estudi observacional en ratolins i es va comprovar que els individus als quals se’ls hi havia suprimit aquest gen del sistema nerviós central es movien més que els seus germans normals, però amb una mala coordinació motora. Els animals modificats genèticament tenien més ansietat i presentaven moviments estereotipats, característics de la síndrome obsessiva-compulsiva.

Els autors de l’estudi, dirigit per Alfredo Martínez, van fer servir una bateria de proves de comportament per tal d’entendre el funcionament del cervell dels ratolins mancants de l’andrenomedulina.

Tècniques d’enginyeria genètica

Per aquest treball, els autors van haver de sofisticar les tècniques emprades, donat que l’eliminació completa del gen de l’adrenomedulina a ratolins provoca la mort dels embrions als 14 dies de vida intrauterina.

Per tal d’evitar-ho, es va eliminar el gen del sistema nerviós central i el van deixar intacte a la resta de l’organisme, cosa que va requerir de complexes tècniques d’enginyeria genètica

Resultats

Els resultats obtinguts indiquen que l’absència del gen fa que les neurones de determinades àrees del cervell tinguin un citoesquelet és rígid, cosa que comporta conseqüències perjudicials pel comportament animal. Els animals que manquen de l’andromedulina cerebral són molt més sensibles als agents desfavorables pel cervell.

El citoesquelet està format per microtúbuls i filaments de diferents mides.

A grans trets, és el responsable dels moviments cel·lulars i del transport de substàncies a l'interior cel·lular.

Segons Martínez, gràcies a aquesta investigació s’ha detectat que molts dels defectes psicològics observats en ratolins sense adrenomedulina es corregeixen amb l’edat, de manera que “a individus de més de sis mesos- uns 30 anys en humans- no s’aprecien diferències en animals amb o sense el gen”.

En definitiva, tot això fa pensar en l’existència d’un mecanisme de compensació, depenent de l’edat, responsable de la normalització observada.

Integració amb els coneixements previs

Els investigadors ja havien descrit que el cervell, en condicions normals, presenta nivells alts d’adrenomedulina i que aquets nivells augmenten en situacions de dany cerebral.

Els treballs realitzats fins el moment per aquest equip indiquen que l’adrenomedulina és un factor que protegeix el cervell davant d’agressions tant externes (isquèmies, traumatismes, etc.) com internes (excés d’estrès i ansietat).

Aplicació

A l’actualitat, va explicar el director de la investigació, s’està treballant en la recerca de substàncies d’aplicació farmacològica que puguin augmentar l’acció de l’andromedulina cerebral i, d’aquesta forma, “poder aturar el dany produït per l’estrès i l’ansietat excessiva”.

Font: www.lavanguardia.es
Imatge: http://escuela.med.puc.cl

Foca robot terapèutica al Campus Party de València

2008-08-18T22:23:00.009+02:00

Robot terapèutic per malalts d'alzheimer, autisme i demència senil.
Respon a estímuls tàctils, auditius i lumínics.
L'equip d'innovació del BBVA avaluarà la seva possible implantació.

La Campus Party de València exhibeix una foca de peluix que s’ha convertit en el primer robot terapèutic disponible a Espanya. El seu interior està format per desenes de sensors, dues mini càmeres i set motors que pretenen ajudar a pacients d’alzheimer, autistes i malalts de demència senil, segons ha explicat Carrasco membre de la divisió d’Estratègia d’Innovació del BBVA que ha presentat la seva adquisició a les instal·lacions de la Feria.

L’invent de Takanori Sibata compta amb el recolzament de vint estudis realitzats a tot el món sobre els beneficis que aporta a persones que pateixen aquestes malalties. De moment, el robot no s’ha fet servir a Espanya. Tot i que al Japó es comercialitza per uns 3.000 euros la unitat, aquí podria assolir un preu diferent i inferior.

La foca respon a estímuls de moviment, veu, tacte i llum –ja que, fins i tot, porta sensors als bigotis- , cosa que li permet, entre d’altres, queixar-se quan se l’acaricia de forma inadequada o seguir amb el cap el seu interlocutor. “Disposa d’un mòdul d’aprenentatge gràcies al qual s’acostuma a la veu de l’amo i també d’un software que li permet tractar certes malalties reduint l’agressivitat dels pacients”, ha precisat Carrasco.

És molt més que una mascota i resulta molt útil en casos d’autisme infantil, ja que la seva neteja diària es converteix en un espai de convivència i relació. De moment, es desconeix l’abast del projecte, que serà avaluat pròximament per la fundació de l’entitat bancària per la seva possible implantació.

Fonts: www.elpais.com

Armilla terapèutica per infants amb autisme, TDAH i ansietat

2008-08-16T23:30:00.014+02:00

“L’armilla és una teràpia alternativa que, de forma segura i discreta, pot proporcionar el tractament que necessiten aquestes persones per tirar endavant en el seu entorn”
Proporciona estímuls cinestèsics per infants amb dificultats d'integració sensorial.
S'ha generat polèmica davant de professionals que realitzen teràpies de relaxació a pacients amb aquestes patologies (veure fonts).

Entrevista a Krishnamurty,Mullen i debat amb Tina Champagne de l'Hospital Cooley Dickinson de Northampton. Escoltar

Els infants amb autisme i trastorns per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) poden alleugerir l’ansietat que pateixen gràcies a una armilla “deep-pressure” creada per Brian Mullen, de la Universitat de Massachusetts Amherst. Aquesta peça de roba, que també la poden fer servir adults suposa una “abraçada portàtil” coneguda a estimulació tàctil de pressió profunda (DPTS).

“Les persones amb trastorns del desenvolupament i altres trastorns psicològics sovint es veuen sobrepassades en els seus entorns habituals, l’escola o el lloc de treball, i les solucions disponibles per les famílies i els professionals són limitades”, afirma Mullen, estudiant de doctorat en enginyeria mecànica.

Alguns terapeutes ocupacionals que treballen amb infants amb autisme, TDAH i trastorns de processament sensorial, han observat que el DPTS millora l’atenció dels nens i redueix l’ansietat i els comportaments perjudicials, degut als diferents estímuls sensorials que proporciona.

L’armilla forma part d’una tendència creixent actualment que tracta de millorar el dia a dia d’adults amb trastorns psicològics, fent servir l’estimulació tàctil, el so i els aromes, per influir en l’estat d’alerta, l’atenció i la dificultat que mostren aquestes persones en adaptar-se als diferents entorns en què viuen.

S’han realitzat estudis clínics per comprovar l’efectivitat i la seguretat d’aquestes peces de roba per Mullen i el seu assessor, Sundar Krishnamurty, catedràtic de la UMass Amherst.

Mullen va fer servir les dades per dissenyar un prototip del DPTS que pogués introduir-se a qualsevol jaqueta o armilla que ja existís al mercat. Els resultats inicials de l’estudi amb una mostra d’estudiants de la mateixa universitat de Massachussets, que no patien autisme ni TDAH, va mostrar que els participants preferien el prototip dissenyat per Mullen. Aquest, a través de pressió, proporcionava una abraçada ferma diferent a la de l’armilla ordinària.

El prototip dissenyat presenta diferents avantatges sobre les peces de roba i joguines amb pes o elàstiques que es fan servir normalment per aplicar la pressió profunda a hospitals i escoles.

“Els mètodes actuals ofereixen un control limitat sobre la quantitat de pressió que s’aplica i alguns requereixen la supervisió d’un professional”, comenta Mullen. “El seu ús també està limitat per la manca de literatura que documenti la seva seguretat i la tendència a diferenciar l’usuari entre la multitud”.

L’empresa que comercialitza l’armilla, Therapeutic Systems, ha començat la fase inicial del disseny d’una manta de pressió profunda que ajudi a les persones amb trastorns psicològics a descansar i quedar-se adormits. Segons Mullen, aquest és un dels majors problemes de les persones amb aquest tipus de patologies, com també ho és a un gran nombre de persones que pateixen estrès.

Fonts

Es crea un robot que es mou amb un "cervell" de rata

2008-08-16T01:06:00.002+02:00

Un robot amb “cervell” de rata

A la Universitat de Reading (Rene Unit) i sota la direcció de Kevin Warwick, s’ha creat un petit robot que es mou gràcies a un “cervell” biològic construït a partir de neurones de rata.

El conglomerat nerviós d’aquest cervell, integrat per 300.000 neurones, es va extreure de l’escorça neural d’un embrió de rata i es va tractar, posteriorment, per tal de separar les connexions entre les neurones. Kevin comenta que, en les 24 hores posteriors a la deposició de les neurones sobre el substrat, aquestes es van unir, formant una xarxa similar a la d’un cervell normal. I una setmana més tard, van començar a aparèixer els impulsos elèctrics espontanis que es produeixen en l’activitat normal d’un cervell ordinari.

Els científics van col·locat les neurones, procedents d’un cultiu, en un disc integrat per uns setanta elèctrodes que capturen els senyals emesos per les cèl·lules, que dirigeixen els moviments del robot. D’aquesta forma, el “cervell biològic”, batejat amb el nom de Gordon, descansa sobre una base d’elèctrodes que permeten la comunicacions elèctrica amb la resta dels sistemes del giny.

No necessita ajut humà o d’ordinadors

El robot, creat per un equip multidisciplinari, és capaç de moure’s i evitar obstacles a través de les “ordres” que li dóna aquest “cervell”, sense cap mena d’ajut humà o d’ordinadors.

Quan el robot s’acosta a un objecte, els senyals emesos pels elèctrodes es dirigeixen al cervell i estimulen les neurones, que responen enviant l’ordre de girar a la dreta o a l’esquerra per tal d’esquivar-lo.

També es possible dirigir el robot. Si es vol fer anar cap a la dreta o cap a l’esquerra, l’electrònica “on board” envia un estímul elèctric per tal de fer arribar l’ordre al cervell. De la mateixa manera que succeeix al cervell dels éssers humans, si les cèl·lules del Gordon no s’estimulen regularment, el cervell perd funcionalitat. Per contra, a través d’una major estimulació, les connexions es reforcen i es torna més àgil.

Aprenentatges i malalties neurodegeneratives

Reprodueix algunes accions humanes i pot aprendre a través de la repetició, ara se li ha d’ensenyar a fer coses. Kevin Warwick

El següent objectiu dels investigadors és aconseguir que el robot aprengui i que memoritzi i reconegui l’entorn, pel que faran servir diferents tipus de senyals. Segons com avanci el procés d’aprenentatge, els científics esperen poder analitzar com es manifesta la memòria al cervell del robot quan aquest visiti llocs ja coneguts.

Un cop s’hagi aconseguit tot això, els investigadors bloquejaran de forma artificial els records per recrear els processos mentals que viuen els malalts d’Alzheimer i Parkinson . Tot això podria resultar viable gràcies a la monitorització de l’activitat neuronal del robot.

Fonts

www.20minutos.es (article sencer)
www.neoteo.com (article sencer)

S’anuncia el descobriment del factor d’aprenentatge cerebral.

2008-08-12T23:36:00.001+02:00

07/08/2008 Washington. (EFE).-

Científics d’EEUU han anunciat avui, en un informe divulgat per la revista Cell, el descobriment del factor que estimula l’aprenentatge.

Què és el factor otx2?

Segons els investigadors de l’Hospital Infantil de Boston (Massachusetts), aquest factor podria ajudar a donar una explicació a la gran capacitat d’aprenentatge dels infants. Es tracta d’una proteïna identificada com “otx2”, considerada la responsable de desencadenar un període de plasticitat en que el cervell realitza noves connexions.

En experiments realitzats amb ratolins, per tal de comprendre la manera en què el cervell forma les seves connexions neurològiques davant d’impulsos externs, els científics afirmen que el senyal desencadenant de la proteïna no prové del cervell sinó de fonts externes al sistema.
Afegeixen que el moment en el que es produeix el senyal és crucial perquè “el cervell necessita reconectar-se en el moment precís, quan rep un estímul sensorial òptim”.

Quina útilitat pot tenir controlar del procés d'aprenentatge?

Segons Takao Hensch, professor del Departament de Neurobiologia de l’Hospital Infantil, el control d’aquest moment concret, en el qual el cervell realitza noves connexions, podria permetre mitigar trastorns del desenvolupament com l’autisme. En aquest tipus de trastorns, segons els investigadors, els períodes crítics del desenvolupament són retardats o accelerats de forma inadequada.

Aquest control, també podria ajudar a que algunes persones tinguin una major capacitat d’aprenentatge un cop superada la infantesa, augmentin els seus coneixements d’altres idiomes, desenvolupin una habilitat musical o es recuperin d’una lesió cerebral.

On es troba la proteïna?

En la investigació, els científics van descobrir que les cèl·lules que entren en acció al sistema de la visió no produeixen la proteïna “otx2” sinó que aquesta prové de la retina. “L’ull diu quan s’han de realitzar les connexions i no el cervell”, diu Hensch.

L’equip científic, encapçalat per Hensch va demostrar com en els ratolins que havien crescut en la foscor, sense estímuls visuals, la proteïna “otx2” es manté a la retina. Només quan els rosegadors reben l’estímul visual, comença a aparèixer la proteïna a l’escorça cerebral.

A d’altres experiments, els científics van injectar otx2 directament a l’escorça cerebral, pel qual es va desencadenar un procés de maduració de les cèl·lules encara que els ratolins estaven a la foscor.

Finalment, quan la síntesi d’otx2 va ser bloquejada a l’ull, les cèl·lules de la regió cerebral vinculada a la visió van deixar de madurar. No obstant, els científics sospiten que l’estímul pot arribar també a través de l’olfacte i l’oïda.

Article trobat a www.lavanguardia.es

Recuperar-se d'un infart cerebral amb la Wii

2008-08-12T23:33:00.001+02:00

Després de patir un ictus, aproximadament dues terceres parts dels pacients requereixen, en una o altra mesura, rehabilitació. Alguns hauran de recuperar la coordinació dels moviments de les cames o dels braços, o bé compensar seqüeles (per exemple, la pèrdua de mobilitat d’una mà). Els moviments repetitius són una base important d’aquestes teràpies i alguns dels gestos que es realitzen jugant a bitlles o a beisbol amb la consola són idonis per aquesta tasca.

A diferència d’altres videojocs, que només fan servir els dits, la Wii requereix que es faci servir tot el cos, l’equilibri i la coordinació de mans i ulls. És especialment adient per pacients d’ictus durant la seva recuperació.

Altres aplicacions

Els jocs de la consola requereixen moviments similars als exercicis tradicionals de fisioteràpia, però atrauen els pacients i aquests obliden la duresa de les sessions, avorrides i doloroses. Els esports, beisbol, bitlles, golf i tennis, són els jocs més populars.

Per exemple, pacients que han quedat paraplègics després d’un accident de cotxe fan servir la Wii com a part de la seva teràpia en hospitals d’estats units. La consola ajuda als pacients a ser capaços d’entrenar els moviments dels dits i descobrir noves formes de fer servir les mans.

Article trobat a www.elmundo.es

Esquizofrènia i reconeixement facial

2008-08-12T23:22:00.001+02:00

És una habilitat innata que els malalts d'esquizofrènia podrien tenir minvada.
Els autistes tenen aquest problema.
L'associació de gestos i emocions suposen una base emocional.

Investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid estudien les habilitats de reconeixement facial entre persones amb esquizofrènia i trastorns de personalitat. Es tracta de conèixer la capacitat del seu cervell d'interpretar altres cares.

La base d'aquest estudi es troba a la "Teoria de la Ment", un terme emprat a la psicologia per designar la capacita -suposadament congènita- de les persones d'atribuir pensaments i intencions a altres persones a partir dels seus gestos facials. La minva d'aquestes capacitats està demostrada entre els pacients autistes i amb desordres emocionals.

L'objectiu de l'estudi que s'està realitzant és comprovar el seu funcionament entre els esquizofrènics, com també establir el grau de component genètic d'aquestes malalties.

El mecanisme que cerebral encarregat d'aquesta funció activa la part inferior del lòbul temporal quan s'observa un rostre. Aquesta zona, associada a una gran quantitat de receptors opiàcids relacionats amb el plaer i l'addicció, podria afavorir processos d'anclatge emocional, segons va matissar el doctor Giménez-Amaya.

Els resultats de l'experiment podrien estar disponibles a l'estiu i podrien resultar útils per les 400.000 persones que pateixen esquizofrènia a Espanya.

Articles relacionats:
Un estudio relaciona el estrés durante el embarazo con la esquizofrenia infantil.
La mitad de los españoles que sufren esquizofrenia no reciben tratamiento
«La esquizofrenia es sólo una dolencia: no somos bichos raros»
El uso de un Banco de Cerebros servirá para prevenir las enfermedades mentales

Article extret de 20minutos.es (Article)

ZAC Browser, navegador per nens autistes

2008-08-12T23:00:00.000+02:00

Zone for Autistic Children

ZAC és el primer navegador creat específicament per nens amb autisme, trastorns de l'espectre autista com el síndrome d'Asperger i trastorns del desenvolupament (PDD i PDD-NOS).

* Articles trobats a El País i a MoveYourMind
* Informació i descàrrega a http://www.zacbrowser.com/

"Esta es la historia de una aplicación informática, pero también es la historia de un abuelo preocupado por la educación de un nieto. John LeSieur además de abuelo es un informático residente en Las Vegas que se llevó una gran decepción al comprobar que su nieto autista Zackary no conseguía “extraer frutos” de Internet principalmente debido a elementos que distraen en la navegación, como banners y colores estridentes.

John no se dedicó a lamentarse sino que aprovechó sus conocimientos en programación para crear un nuevo navegador que, obviamente dedicó a su nieto, ZAC Browser, que elimina cualquier factor de distracción, cuenta con iconos sencillos y de gran tamaño, y facilita el acceso a juegos y actividades educativas."